La Mancomunitat de la Ribera Alta ha commemorat el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones amb una sèrie d’accions dutes a terme aquest dimarts 25 de novembre de 2025. L’Agència d’Igualtat i Convivència ha preparat una campanya de conscienciació i la plantilla s’ha concentrat per a la lectura d’un manifest.
Amb el títol ‘Si calles, la violència crida més fort’, la campanya posa el focus en l’entorn per al suport i ajuda a les víctimes. Davant l’habitual frase “Tot el món ho sabia i ningú va fer res”, l’Agència d’Igualtat i Convivència recorda que, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només un 1,82% de les denúncies per violència de gènere provenen de l’entorn de la víctima. És per això que es recalca la importància d’acompanyar, escoltar, denunciar i ajudar: el silenci ens fa còmplices.
A més, el personal de la Mancomunitat de la Ribera Alta s’ha concentrat a les portes de la seu per a la lectura d’un manifest contra la violència de gènere. Paqui Momparler Orta, presidenta de la institució, ha procedit a exposar-ho. Posteriorment, les treballadores i els treballadors han recordat les víctimes d’enguany lligant cintes morades amb els seus noms a les baranes de l’entrada de l’edifici.
Manifest contra la violència de gènere
Un any més, ens reunim per commemorar el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Des de l’any 2003, només a Espanya, 1333 dones han sigut assassinades a mans de les seues parelles o exparelles. No només això, aquest any 3 xiquets i xiquetes han sigut víctimes directes de violència vicària.
La Mancomunitat de la Ribera Alta confirma, un any més, el seu compromís de treball per la igualtat real com a base per a l’eliminació de la violència de gènere, al mateix temps que recordem, de manera emotiva i afectuosa, les 38 dones assassinades este any. I també hui, com cada dia de l’any, manifestem la nostra condemna absoluta davant aquesta xacra i rebutgem als maltractadors, els quals no tenen cabuda en la nostra societat. Així mateix, instem a totes les administracions competents a redoblar els seus esforços en la formació contínua de les persones professionals que poden intervindre, de forma directa o indirecta, en l’atenció a les víctimes, amb la finalitat de garantir una resposta especialitzada i de qualitat.
Però l’erradicació de la violència de gènere no és només responsabilitat de les institucions, també requereix la implicació activa de l’entorn més proper de la víctima i de tota la comunitat. Famílies, amistats i veïnat, han de convertir-se en una xarxa de suport i detectar senyals d’alarma. Només amb una societat conscienciada, vigilant i compromesa, aconseguirem trencar el silenci que alimenta la violència. Cada gest d’acompanyament i cada acte de consciència comunitària suma en la construcció d’espais més segurs per a totes les dones i xiquetes.
Hui, més que mai, és responsabilitat nostra denunciar públicament totes les formes de violència contra les dones, perquè el silenci i la complicitat no tinguen cabuda a la nostra societat. És hora que la vergonya recaiga on ha d’estar: en qui exerceix la violència, no en qui la sofreix.
